Metge oftalmòleg nascut a Benidorm en 1902 i mort en 1990. Fill Predilecte de la ciutat. Va estudiar Medicina a la Universitat de València i es va doctorar a la de Madrid en 1927. En 1942 va obtindre la càtedra d’Oftalmologia de la Facultat de Medicina de Sevilla d’on va passar a la de Cadis i en 1958 a la de Madrid. Fundador de l’Escola d’Oftalmologia de la Universitat Central. General Inspector de Sanitat de l’Armada. Membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina, president de la Societat Espanyola d’Oftalmologia. Director de tesis doctorals, autor de nombrosos articles, comunicacions a congressos i llibres de l’especialitat, incloent llibres de text com per exemple Elementos de Oftalmología (Ed. Alhambra, 1960). Organitzador a partir de 1969 del Curso Nacional de Oftalmología laboral y preventiva. Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant en 1984. Assenyalarem com a anècdota que als anys 70 va diagnosticar una ceguera irreversible a Manuela Cortés Colmillo que vivia a un cortijo del Puerto de Santa María (Cadis) a conseqüència de rebentar-se-li un carburer als ulls. Després de demanar la mare de la malalta un milacre a la Mare de Déu de Fàtima, va tornar tres hores més tard a la seua consulta i el doctor Pérez Llorca comprovà la recuperació de la visió de la dona i així ho va fer constar en acta notarial, signant aquesta amb 32 testimonis més. Pare de José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo, ministre amb el govern de la UCD d’Adolfo Suárez i un dels pares de la Constitució Espanyola en 1978. El Dr. Pérez Llorca té un carrer dedicat en Ronda (Màlaga) i el 9 de novembre de 1964 se li dedicà un cèntric carrer a Benidorm, retolant amb el seu nom: el que va de l’avinguda Martínez Alejos a la plaça Triangular, continuació del carrer Ricardo.