1. Tot i que els ajuntaments tenen facultat per a desenrotllar el seu marc jurídic propi mitjançant ordenances (fiscals, etc.), unes de les més conegudes són les ordenances urbanístiques, les quals són una part normativa d’un pla ( general o parcial) i tenen com a fi regular les condicions específiques de les edificacions. 2. Encara que Benidorm comptava amb unes ordenances genèriques (de policia urbana), no va ser fins el 1956 (vegeu Pla General ARQUIT.) quan aparegueren les primeres veritables ordenances urbanístiques dividides en cinc grans apartats: I. Condicions generals per a la tramitació de les llicencies d’obra. II. Responsabilitat dels tècnics privats directors d’obres i instal·lacions III. Divisió en zones IV. Normes generals (Alineacions, altures, patis, vols sobre la via pública, condicions higièniques) i V. Ordenances particulars per a cadascuna de les zones. Les ordenances transcrites van patir canvis des de quasi el moment que les aprovaren. Els més significatius acabaren en un text refós de 1958. Però amb això no s’havien acabat el canvis perquè s’introduirien noves modificacions fins arribar a les del Pla General de 1963. La raó rau en la necessitat d’adaptar les ordenances a la noves realitats que dia rere dia brollaven per tot arreu. Aquestes ordenances van ser objecte d’un bon grapat d’alteracions, particularment durant els anys setanta.