1. Al menys teòricament, el mestre d’obres era qui assistia i atenia la construcció material d’un edifici, amb distinció de l’arquitecte, que la disposava, traçava i dirigia. Els mestres d’obres es poden considerar com a empresaris organitzats que constituïen l’esglaó superior d’una estructura jeràrquica comprensiva del mestre, els oficials, els peons i els aprenents. Com a encarregat en cap de la construcció, el mestre d’obres havia de procurar per l’organització del treball, tindre coneixements de càlcul i geometria i experiència en els oficis que tenia al seu càrrec. 2. Com els edificis de Benidorm no eren projectats per arquitectes fins al segle XX, el mestre d’obres s’encarregava de tot el procés constructiu, barrejant la utilitat, l’economia i el sentit pràctic. Els mestres també actuaven com a perits o taxadors en les compravendes. Això ho podien fer perquè els edificis eren molt repetitius i responien a unes tipologies bàsiques. A partir de 1920 molts xalets de la platja de Llevant ja venien projectats per arquitectes, seguint les indicacions o els capricis dels propietaris, per la qual cosa els mestres d’obres tenien un paper important, més proper al d’empresaris de la construcció. De tots els mestres d’obres que Benidorm ha tingut, citem el ti Santonja que construí la barana del Castell i Luís Mayor com a l’últim.