Malaltia caracteritzada per set intensa i compulsió a beure contínuament aigua, inclús de llocs considerats insalubres, com els tolls de la pluja. Aquesta malaltia podria correspondre a la diabetis insípida, malaltia caracteritzada per un dèficit de l’hormona antidiürètica, provocada generalment per lesions de la neurohipòfisi, tumors en aquest nivell, algunes malalties hereditàries i altres causes desconegudes. Es caracteritza per l’aparició brusca de set intensa i necessitat de beure aigua, per a poder mantindre una alta eliminació d’orina, que en alguns casos pot arribar fins als divuit litres diaris. Es tracta d’una malaltia molt rara però a causa de la seua expressivitat, probablement va donar lloc a una denominació específica. Hi ha altres quadres que podrien ser semblants en alguns aspectes, com la polidípsia primària o potomania, que és ocasionada per un trastorn psíquic, caracteritzat per beure líquids en grans quantitats. Desconeixem l’origen de la paraula, perquè la malaltia no provoca dolor per ella mateixa. Tanmateix, el Diccionari Alcover-Moll arreplega la paraula llossa, (amb ensordiment de la síl·laba sa), amb les accepcions de cullera gran per a remenar el menjar de les persones o els animals (cullerot). És interessant que en altres accepcions s’anomena així la paleta foradada per a cuinar, el colador, la peça de la regadora que escampa l’aigua i figuradament cosa molt foradada, com per exemple una tela (sedàs).