A partir de 1810, apareix documentada la platja de la Xanca per a referir-se al lloc de la platja, pròxim al Torrejó, on se salava el peix, bàsicament tonyina de l’almadrava que es calava al racó de l’Oix.  

El topònim, platja de Llevant, com a tal, apareix documentat des de 1812. Abans d’aquesta data, però, la tendència havia estat prendre la punta del Canfali, el Castell, com a eix divisori geogràfic de la badia. En un primer document a l’abast tenim el de 1673, Les ordinacions de la costa maritima… de Vespasià Gonzaga, on diu: 

«CASTELL DE BENIDORM, te dos Atalladors ab obligaciò de fer cada dia sos atalls, el que haurà de anar a la part de llevant anirà per la plaja fins a plegar a la punta del Pinet […] (p. 42)». 

L’any 1862, en una acta del Ple Municipal, apareix la primera referència al turisme a la platja de Llevant: 

 «4º Teniendo necesidad esta Villa de un paseo dentro de la población para solaz de las familias de la misma  y forasteros que concurren en la estación de verano á tomar los baños de mar, y habiendo sitio  proporcionado en la playa de levante […]».  

Es troba situada a l’E. de la punta del Canfali. Comença al Torrejó i acaba al racó de l’Oix amb una llargària de 2 Km. La qualitat de l’arena la determina el color blanc, els grans menuts i la finor al tacte.  

El significat del topònim, inicialment, és un topònim direccional que acaba sent el nom propi de la platja. (Refet i ampliat, 30/7/2018).