A la llagosta es va amb unes peces de xàrcia pensades per a capturar aquest crustaci. Per a obtenir esquer, el pescador deixa que s’emmalle peix. Aquest en veure’s agafat no para de moure’s i bromeja involuntàriament, amb la qual cosa aconsegueix cridar l’atenció de la llagosta que s’hi atansa i queda emmallada.

La llagosta és un crustaci que viu a la roca i, per això, l’armat de la xàrcia havia de tenir una característica pròpia: a la tressa del plom no anava metall per evitar que les plomades s’enrocaren, sinó que hi posaven unes peces de rajola que feien a les teuleries. Eren una mena de canuts ceràmics que havien de rodar sobre la tressa.

Cal dir que unes llagostes particularment apreciades són les que habiten per l’Illa de Benidorm i a les lloses properes. Els mariners diuen que són exemplars més menuts, però també més saborosos que a la resta de la mar.