1. Establiment on s’allotja la gent que es troba transitòriament a una població. Del baix llatí hospitale evoluciona en francés a hôtel. 2. La història dels establiments hostalers a Benidorm es remunta prou arrere en el temps. Per la referència del l’informe de Vespasià Gonzaga (vegeu castell de Benidorm HIST.) sabem que al castell de Benidorm hi havía al segle XVI un lloc on temporalment vivien aquells que venien a pescar estacionalment… Y solo un meson ay para pescadores. No sabem res dels allotjaments temporals a Benidorm fins al segle XVIII quan un escrit del senyor, el marqués d’Albudeite, datat en1762, informa de les millores que s’havien produït en la baronía, entre les quals un Meson […] en la Villa de Venidorme. Pot identificar-se aquest Meson amb l’Hostal que, fins als anys 70, es trobava a la plaça de la Constitució i que, fins al segle XX, era quasi l’únic establiment hostaler permanent. A banda de l’Hostal, s’obriren a finals del segle XIX alguns locals estacionals d’acollida d’estiuejants, com els banys de Ronda. Prou antic era l’Hostal del carrer del Passeig de la Carretera, segurament el degà dels establiments i del qual descendirien les branques de la família Moncho Mayor, que han continuat la tradició. Això no obstant, no serà fins a la dècada de 1910-1920 quan es veu la necessitat de comptar amb nous edificis que donen totes les comoditats als visitants, més i més nombrosos any darrere any. En la creació, a partir de 1920 d’hotels destinats a una clientela eminentment urbana i benestant, seran fites imprescindibles els hotels El Bilbaino a la platja de Llevant i el Marconi a la platja de Ponent, els quals serien durant dècades referències obligades per al turisme de Benidorm. En els anys 40 i 50 del segle XX s’obririen nous hotels, hostals i pensions, sempre d’una manera creixent segons augmentava la demanda. A títol d’exemple, podem citar l’Hotel L’Illa, un poc anterior a 1951, o el Madrid, situat a l’avinguda del mateix nom. I a l’época de 1954-1955 pertanyen el Victoria i Les Dunes (1955) en l’estat anterior a la recent reedificació i el Costablanca, tots dos amb projectes de l’autor del Pla General, l’arquitecte Muñoz Llorens, o el Brisa de 1958. El primer establiment hostaler de la màxima categoria amb que comptaria Benidorm seria el Gran Hotel Delfin, a la Cala, obert a inicis dels anys 60, per bé que el projecte inicial d’aquest hotel siga de l’any 1958. Per contrast, la resta dels hotels, hostals i pensions quedava als anys 60 molt per sota d’aquesta classificació, la qual cosa preocupava les autoritats i el sector. El propòsit de donar suport i incentivar la construcció d’establiments de més qualificació fa modificar les ordenances de construcció amb l’ introducció de bonificacions d’edificabilitat per tal d’estimular la construcció d’establiments de tres i quatre estreles, mesura que desprès va ser suprimida i més endavant reintroduïda. El resultat fou la construcció als anys 70 de nous hotels de la màxima categoria com el Cimbel i el Don Pancho, a més d’un nombrós grup de la categoria de tres estreles. Es impossible d’assenyalar aquí tots els establiments hostalers de Benidorm, més si tenim en compte que el gran desplegament del turisme dels anys 70 abocà en la construcció a l’engròs, d’hotels i complexos hostalers de gran capacitat entre els quals, com a simple exemple citaren l’antic Hotel Pueblo.
