Valor numèric unitari, en metres cúbics o quadrats que, referits al metre quadrat de solar, ens donen l’edificabilitat total asignada per les ordenances a una parcel·la o solar. Per exemple: 3 m3 o 3 m2 per cada m2 de solar. D’acord amb el Pla General de 1963, tot i que ja havia quedat fixat abans per la primera línia de la platja de Llevant i avinguda del Mediterrani, tenien 4 m3 per m2 de coeficient d’edificabilitat, mentre que la resta en tenia 3. Aquesta diferència s’explica per les dificultats trobades en el moment d’obrir l’esmentada avinguda, ja que els propietaris del sòl volien compensacions per la gran minva de terrenys que suposava l’obra. Tot i això, altres zones del Pla General de 1963 tenien coeficients més menuts, com és el cas de la Subzona C, és a dir, la vessant de la serra Gelada, on tan sols hi havia 1 m3 per m2. Cal dir que totes aquestes zones d’edificabilitat oberta eren, i són encara, les de més baixa densitat de Benidorm si mirem que qualsevol solar del nucli tradicional té sis o set vegades l’edificabilitat de la platja. El coeficient d’edificabilitat, mesurat en metres cúbics, va ser substituït en 1990 per un coeficient en metres quadrats.
