L’actual cementeri vell, ara dit de la Mare de Déu del Sofratge, data, com a mínim, des de 1804 segons es pot demostrar amb la documentació a l’abast: 1804, «partida Campo Santo:… Camino que va a la Foyeta,...» si bé els soterraments començaren el 1812, segons consta documentalment: 1812: «NOTA: Es el primero que se enterro en cementerio nuevo». Existeixen nombroses anotacions en els llibres eclesiàstics que confirmen la transició fins arribar a ser el cementeri definitiu fora de l’església:
1708: «… y soterrada en dita Parroquia …».
«… ultimo testamento… noviembre de 1806… Mando que enterrasen su cadaver en la Yglesia vieja de esta Villa …».
«Hizo testamento dia veinte y quatro de Agosto del corriente año… y en el dispuso que se enterrase… en el sementerio de esta Yglesia, segœn se acostumbra… ».
1808: «… situado en el Poblado de esta Villa y Arraval nombrado el Camposanto lindante… por delante playa del Mar».
1811: «… otorgó su ultimo testamento ante Tadeo Ruzafa, escrivano Real de esta Villa, … y dispuso lo siguiente: mandó se le enterrase en el sementerio de esta parroquia…».
1812: «… hizo su testamento dia once de junio de mil ochocientos tres y dispuso lo siguiente: que su cadaver… fuese enterrado en la Yglesia vieja de esta Villa …».
1812: «NOTA: Es el primero que se enterro en cementerio nuevo».
El testimoni d’Orts i Berdín en el seu llibre Apuntes históricos de Benidorm ho confirma tot: «La iglesia tenia… El cementerio ocupaba las bóvedas subterráneas de dicho edificio, y al ser insuficientes se extendió al terreno contiguo hasta la construcción de la nueva iglesia; prohibidas estas sepulturas por razones higiénicas el año 1812 volvió á utilizarse el primitivo depósito, y una vez profanado por los franceses se eligió el terreno donde en la actualidad se encuentra que cerrado con tapias se fué ensanchando según las necesidades». (ORTS Y BERDÍN: 1892,138)». L’any 1893 s’especifica la grandària i la propietat del cementeri i manté el nom de la partida en la qual es va construir: «Partida Foya del Bol, Cementerio, 4489 m., propietario el pueblo».
El lloc on es construí es denominava partida de la Foia del Bol (Vegeu Foia del Bol, partida de la TOP.) però d’ençà de la construcció es digué partida del Campo(santo).
El primer cementeri es trobava situat a la primitiva església de Sant Jaume, ara plaça de la Senyoria. Posteriorment, se soterrava dins de l’actual església de Sant Jaume.
Actualment, n’existeix un de nou situat a la partida del Marxasso nomenat cementeri de Sant Jaume.

