Actualment, el Canal Baix de l’Algar és una de les tres fonts de subministrament d’aigua potable que té Benidorm. Es tracta d’una conducció d’aigua que s’inicia en la presa de derivació del riu Algar que està aigües avall de l’estació de bombament de l’Algar i pròxima al paratge denominat fonts de l’Algar dins del terme municipal de Callosa d’en Sarrià. El canal va fins al riu Guadalest i té una longitud de 4’8 km. En la presa de derivació de Mandem, situada a Altea aigües avall de la confluència dels rius Algar i Guadalest, es capten els sobrants dels dits rius mitjançant bombament i s’aboquen al Canal. Des d’ací l’aigua va fins a l’Alfàs del Pi i fins a Benidorm, passant al costat de l’estació de tractament d’aigua potable de Benidorm que capta una part de les seues aigües. Les restants continuen pel canal arribant fins al riu Torres amb un recorregut de 15’3 km. Per tant recorre tot el terme municipal de Benidorm amb un traçat quasi paral·lel a la costa. En la dècada de 1980 es va prolongar el canal fins a l’Amadório, la qual cosa va permetre, mitjançant l’estació de bombament del riu Torres, portar fins allí els excedents de l’Algar que d’una altra forma no s’utilitzarien.

El Canal Baix de l’Algar aprofita els cabals regulars del dit riu, que és l’únic corrent permanent d’aigua de la comarca, i permet transportar 1m3/sg. Les seues aigües s’usen per al reg des de 1929 pels regants inscrits en el Sindicat Central d’Usuaris dels rius Guadalest i Algar, dels quals hi ha constància documental des de 1929, si bé la major part de les comunitats de regants originals tenen la seua inscripció ministerial entre els anys 1952 i 1968.

A Benidorm, el canal també va tindre en els seus orígens un ús fonamentalment agrícola i es va destinar a posar en regadiu les terres on no podia arribar el centenari Reg Major (Vegeu Reg Major HIST.). Es complia així una antiga aspiració de Benidorm que datava de principis del segle XVIII. En la dita centúria s’havia intentat posar en regadiu les terres del sud de Benidorm: Hay alla bajo, cerca de Benidorm, y mas abajo una partida nombrada el Salto del Agua, otra que se nombra la Foya de Jayme Orts, otra la partida de Rachadell, y otra que se nombra las Foyas anchas; de todas las cuales si se regasen seria grande el aumento de frutos que se sacarian. Però un plet interposat pel marqués d’Aitona, senyor de Callosa, va paralitzar les obres que mai es van continuar. El Canal Baix de l’Algar permetia regar una zona encara major. En el fullet Así serà Benidorm publicat per l’Ajuntament en 1955, es diu que a Benidorm els regs amb el Canal Baix de l’Algar van començar en l’estiu de 1948 i que al gener de 1952, al completar-se el segon tram, va passar a regar-se una superfície de 2.950 Ha. Segons es diu en l’esmentat fullet el almendro y la cabra, elementos típicos, pero índices también de una economía raquítica, desaparecen rápidamente ante la huerta y el ganado mayor. Però aquest ús agrícola del canal no va ser molt llarg. Anys més tard desapareixerien també una bona part dels regadius davant de l’espenta de la urbanització creada pel sector turístic. Per tant, encara que el Canal Baix de l’Algar es va construir amb una finalitat agrícola, el desenvolupament turístic va implicar major necessitat d’aigua per a consum humà i a partir de 1955 en ocasions de sequera va ser necessari portar aquestes aigües fins a la planta potabilitzadora de Benidorm per a utilitzar-les en la ciutat. Posteriorment este ús se va anar imposant fins a fer-se el predominant. La taula següent

permet apreciar l’aportació de l’aigua del canal al consum urbà de Benidorm. Excepte l’any 1988, de gran sequera, les seues aportacions constituïxen la segona font de subministrament, amb una xifra entorn del milió i mig de m3.

Actualment la gestió del Canal Baix de l’Algar correspon al Consorci d’Aigües de la Marina Baixa (vegeu Consorci d’Aigües de la Marina Baixa HIST.).