La primera aparició documental que tenim és de 1766 en un testament: «...en mi Heredad del Alfas partida del Saltet de Berenguer…».

Amb la següent documentació es comprova l’evolució de l’Alfàs com a espai geogràfic i com es manté el topònim al llarg dels segles:

1768: «Disposicion testamentaria de Mosen Thomas Orts, Presbitero, … en su codicilio… legue una Capellania en mi Heredad propia sita en este termino Partida de Alfáz…». 

1781: «caserio del Alfas».  

1783: «... que en la Partida del Alfás de Benidorm distante media hora de dicho lugar hay eregida una Hermita del Señor San Antonio Abad… ». 

1788: «… y demas vecinos de Benidorm moradores en la partida y Caserio llamado del Alfas … de mucha poblacion compuesta demas de sientodies y seis familias, cuyo numero de almas es mas de quinientas,  distante de su parroquia como una legua …».  

1792: «partida de Alfas de Benidorm». 

1803-1804: «partida del Alfaz: … término de Polop …». 1803-1804: «partida del Alfaz:… término y Jurisdicción de esta Villa de Benidorm».  

1804: «En el Pago de la ermita del Alfaz de Polop...».  

1806-1807: «caserio del Alfas de Benidorm».  

1806: «[caserio] Alfaz de Polop». 

1804-1852: «partida del Alfaz».  

1808: «De el camino de el Alfaz de arriba hasta el pueblo…».  

1809: «partida del Alfas eo Hermita de Sanz».  

1811: «… en el Alfas termino de esta villa y partida del Asagador...». 

1831: «partida denominada Alfas de Bajo».   

1842: «partida Alfas, Cuevas».  

1811-1842: «partida Alfas».  

1811-1846: «partida Alfas, Lloma». 

1845: «... y en la partida del Alfaz se encuentra una ermita bajo la advocación de San Antonio». 

1892: «… el Alfaz límite de tres jurisdicciones».  

Actualment es manté el topònim col·loquial l’Alfàs de Baix en el nivell d’edat més major.

L’espai geogràfic del terme municipal de Benidorm que el topònim Alfàs abraça està situat a l’E. del poble. Dins d’este espai, els límits són: a l’O., el barranc de la Foia Manera, pel S., el camí de Baix (actualment, avinguda de l’Almirall Bernat de Sarrià) i per l’E. i el N., l’actual ratlla de terme municipal. Les partides que formen l’espai de l’Alfàs són: l’Almafrà, el Cabut, les Coves, Foia Manera, la Lloma, la mitja Llegua, el Saltet, Sanç i Tossalet de la Guarda.

Actualment, no existeix la partida de l’Alfàs. Ja en el Registro Fiscal de 1893 no apareix. L’explicació és ben senzilla: L’Alfàs comença com a partida i ocupa un espai geogràfic de grans dimensions que amb el pas del temps es concreta en topònims específics que són les partides (Veure partida TOP.). És a dir, fins a mitjan S.XIX encara conviu el topònim Alfàs amb les partides que en formen part, però aquests topònims ja tenen entitat pròpia.

L’origen del topònim prové de l’Alfàs de Polop, actualment l’Alfàs del Pi, que formava una unitat geogràfica. Però amb el pas del temps, l’augment de població, la delimitació dels termes municipals i la consolidació de l’actual poble de l’Alfàs va fer que el topònim es diferenciara entre l’Alfàs de Polop i l’Alfàs de Benidorm.

El significat de l’Alfàs prové de l’àrab, ‘el camp’. (Revisat i augmentat, 17-3-2018).